dijous, 21 de juny de 2007

QUI TÉ UNA AMIGA, TÉ UN TRESOR

Aquests darrers dies he rebut un regal en forma de visita: la Clara, companya meva de provació, havia de viatjar de Mèxic a Roma, i no va dubtar ni un moment a passar per Espanya. Ens vam fer molt amigues en aquells mesos de convivència ara fa cinc anys, i hem sabut mantenir l'amistat tot aquest temps. Aleshores ens vam acomiadar amb certa nostàlgia. Mèxic estava molt lluny i no seria fàcil retrobar-nos, però amb el temps se'ns ha fet un regal d'aquells que sempre consideres inmerescuts.
L'amistat en la Vida Religiosa és tot un do. Et regala companyes, amigues, germanes que et fan de mirall, que t'escolten, i que perquè t'estimen no sempre et diuen el que vols sentir... Et regala fidelitat, estimació, confiança. Et recorden quina és la manera d'estimar de Déu. I t'invita a fer tu el mateix.
Tens raó, Clara, per si encara no ho sabiem, Dios es muy bueno . I jo encara em pessigo per saber si ha estat un somni o ha passat de veritat.
Teresa