dimecres, 27 de juny de 2007

TOT JUST FA UN MES

Tot just fa un mes…

Fa uns dies que em persegueixen la Teresa i l’Eugenia demanant-me que escrigui al bloc. Les circumstàncies m’han fet anar passant els dies i avui he pensat que la coincidència de la data propicia l’esforç. El motiu és que tot just fa un mes que vaig fer els Vots Perpetus! Potser no tots els que us apropeu en aquest espai sabeu de què va això dels Vots… i he pensat que podia aprofitar l’ocasió per intentar de posar paraules a una formulació que segurament resulta una mica antiga, i de pas compartir-vos una experiència personal, més que una certesa intel·lectual. Perquè això de Vot d’Obediència, Pobresa i Castedat sona certament antic!

Anem pas per pas. Fer els Vots? No té res a veure amb posar-se a saltar ni amb exercir el nostre dret i deure de ciutadania. En aquest cas té el significat de compromís, d’aliança, en el mateix sentit que els nuvis es prometen fidelitat. Perquè després d’un temps de recerca del sentit en la meva vida, vaig descobrir agraïda i amb sorpresa, que el Déu-Amor de Jesús és el que m’ofereix autèntic camí de creixement, i missió per participar en la construcció d’un món millor per a tots.

El Vot d’Obediència l’entenc com a instrument de discerniment en posar-me al servei d’un projecte col·lectiu, d’un cos, en aquest cas, la Societat del Sagrat Cor. Em comprometo a caminar juntes i a buscar plegades com podem viure millor la nostra crida a transmetre l’amor de Déu en el món. Com qualsevol que decideix formar una família, el vincle de l’estimació cal enfortir-lo amb el constant diàleg i el desig de construir junts un projecte de felicitat. Obeir és escoltar en profunditat quin és el reclam de la humanitat, quin és el crit d’alerta per saber on hem de posar les nostres energies i on hem de prioritzar els nostres recursos. Obeir és mantenir l’alerta, l’atenció, és saber optar, tenir esperit crític, ...també és aprendre a ser fidel.

El Vot de Pobresa a vegades em fa una mica de vergonya... perquè em parla d’una radicalitat en l’estil de viure i d’un compromís amb els més desafavorits, que no sempre sento que visc en coherència... Però també he de dir que, almenys en desig de creixement, intento de viure l’actitud de pobresa entesa com a llibertat, com a despreniment del que em deshumanitza i m’aparta de la veritable felicitat. En la línia de les Benaurances de l’evangeli de Jesús, que proclamen un món de valors capgirats, on els feliços són els pobres, els qui ploren, els qui treballen per la justícia i la pau, els perseguits, els humils... M’agradaria viure el vot de pobresa com a vocació de profeta, fent-me desacomodada i resultant incòmoda!

Del Vot de Castedat ja en vaig parlar en una ocasió en aquest bloc. M’agrada més el concepte de celibat, perquè de “casts”, de nets de cor, n’hem de ser tots! El celibat és possible avui? Humilment he de dir que ho visc amb més o menys dificultat, segons l’època... però sempre tinc rere l’orella de no viure una castració sinó una possibilitat d’amor més gran, en el sentit d’aprendre a estimar més universalment i més fraternalment, sense exclusivitats però amb concreció. Viure el celibat pel Regne m’ha d’ajudar a estimar preferencialment els exclosos de la nostra societat, aquells que tenen la vida més amenaçada, fent-me més disponible, més nòmada, més gratuïta.

El 27 de maig, festa de Pentecosta, el Foc de l’Esperit ens va acompanyar durant la celebració dels Vots. Un Foc que va ser testimoni del nostre desig de viure la passió per la humanitat. Ell és l’autèntic protagonista d’aquesta història!

M. Àngels