dilluns, 27 d’agost de 2007

FENT EL TURISTA

Aquests darrers dies m'ha tocat fer el turista. Ha vingut un amic hongarès, una d'aquestes amistats que et queden de los trobades de Taizé, i volia que congués una mica Catalunya i també Barcelona, és clar.
Hem estat a Montserrat (visita obligatòria), a casa una amics comuns al Penedès, i hem voltat per allò més interessant de Barcelona. Envoltada de turistes com ell (també anomenats guiris) m'he sentit una mica de fora i he procurat mirar el meu propi pais amb els seus ulls. De fet, fa sis anys que visc a València, així que ja m'agradava aquesta possibilitat.
M'hi he trobat bé. No hi entenc massa sobre les reflexions polítiques que es fan sobre el nostre moment actual, em falten dades i formació en aquest sentit, però he vist un país modern, vital, en un moment de canvi que intueixo esperançador, un país força net, acollidor, amable.

Alhora, em preocupa l'evolució del nostre sentit d'identitat i si, de fet, sabem cap a on volem anar. Sense horitzó comú i sense valors més enllà de la pròpia realització personal, no anirem gaire lluny o no anirem enlloc.
Els darrers anys d'escola i primers d'universitat sentia una gran motivació per allò que en dèiem "fer país". Ara em mouen altres prioritats, però totes passen per construir una societat oberta, plural, cohesionada i justa. Desde la fe o al marge d'aquesta, la societat és la nostra "gran comunitat", la petita porció de Regne que ens toca desenvolupar.

Teresa