dilluns, 3 de setembre de 2007

MANDRA

Avui he tornat a la feina, i he de confessar que em feia mandra, molta mandra. Mandra per què m'agrada l'estiu amb el seu ritme pausat i amb moltes més possibilitats de fer aquelles coses que durant el curs no em puc permetre. Mandra per què la distància de les vacances em provoca un cert autisme social. Mandra per què em resisteixo a pensar en les resposabilitats que em tocarà d'assumir aquest nou curs a l'escola. Mandra per què, de fet, fa un any que no treballo, ja que el curs passat vaig gaudir d'uns mesos "sabàtics" primer a Mèxic i després a Roma... Mandra perquè, quí no tenia mandra aquest matí?


Superat el despertador i afrontat el metro massificat de les 8 del matí he aconseguit d'arribar a l'escola, he de dir que mig arrossegant els peus. Sessió de petons, abraçades, preguntes i exclamacions: "on heu estat?" "quina bona cara i quin bon color!" Arribats a aquest punt, és quan pel meu cap comencen a passar els dubtes de si el que tinc és un problema d'al·lèrgia o un atac de fòbia anti-social.


El discurs d'acollida de la directora del centre, la presentació del nou claustre de professors, les novetats de la darrera reforma educativa que hem de començar a implantar, informacions de les obres de l'escola... portàvem hora i mitja i ja no veia la manera de seguir asseguda a la cadira d'una manera digna.


Finalment, reunió de departaments. Els de pastoral assumim amb resignació cristiana que les obres encara no ens permeten de gaudir d'un espai propi, i ens traslladem al bar del davant. I ara si que respiro... bullen les idees i els projectes. Prenc nota, ens posem "deures", riem pensant les "revolucions" que podem engrescar...


Torno al metro i recordo l'evangeli d'avui. Jesús a la sinagoga prenent el text d'Isaïes i dient allò tan fort de que l'Esperit l'ha ungit per alliberar tots els captius. Finalment sento que la mandra es converteix en rebeldia. Avui començo el curs i avui em sento ungida per l'Esperit a fer de l'alliberament la meva causa, la meva rebeldia d'amor.


Adéu, mandra!


mangels