dissabte, 22 de setembre de 2007

DESDE EGIPTE : REYES CALLÍS

Aquest estiu, al Capítol Provincial, vaig conèixer a la Reyes Callís rscj. Una rscj que tot i ser espanyola viu a Egipte desde fa moltíssims anys (no recordo ben bé el número però era tota la seva vida... uns 35-40 anys o així) treballant d´infermera. El seu testimoni de vida em va impactar molt, la duresa i dolor amb la que es troba cada dia, i la seva manera de sentir-la i vivir-la ... així que li vaig demanar si podia escriure unes línies i donar-me una foto d´ella treballant (allà va vestida de "religiosa" perquè la cultura ho requereix). Aquí us ho transcric:

Reyes Callís rscj de orígen de la Provincia España Norte pero desde 6 meses después de la probación me fuí a Egipto donde permanezco.

Quise encarnar "Jesús pasaba haciendo el bien"... en mi vida cotidiana inserta en el pueblo Aboli Korkas y haciendo dispensario las mañanas en Fekreya y las tardes a 4 pueblos el mismo día por semana. Teníamos a los más pobres del país. Las infraestructuras sanitarias eran mínimas y entonces nos desbordaban. Hacíamos los medicamentos... e impresionaba la confianza y el cariño de esas multitudes que se nos acercaban.

El país ha evolucionado y entonces nuestro servicio se ha transformado en un centro específico en Samalout para cuidar los quemados que por las condiciones de vida hacen que las quemaduras se multipliquen igual como la reputación, pues los mismos médicos nos los mandan para que los curemos.

Intentar aliviarles en todos los aspectos es lo que nos motiva y nos une creando un equipo muy unido.

Hay una frase que me ha penetrado últimamente:

"el tacto es el sentido del amor porque implica presencia, cercanía y ternura"

Ojalá la viva!

Reyes

Em va dir que tracten a un mínim de 300 cremats al mes, que fan elles mateixes unes cremes amb aloe vera que van estupendes pels cremats,... No m´imaginava que hi hagués aquest "perill" i número de cremats a Egipte fins que em va ensenyar les fotos.... fotos de tant patiment i dolor (nadons cremats totalment, nens i nenes amb cremades per tot el cos, adults i adultes...), bufff. També, em comentà que hi ha pares que per "renyar" als seus fills els hi peguen amb una cullera de servir sopa possada al foc per cremar-lis, molts altres es cremen jugant o fent coses a les cases, accidentalment, donat que el seu sistema d´escalfor no té cap tipus de "seguretats" i fa que es cremin tot sovint.

Una realitat realment dura que desconexia, que m´ha impactat i que per això he volgut compartir amb vosaltres. A l´igual que el testimoni de la Reyes que té el do de veure més enllà "sentint el tacte com el sentit de l´amor perquè implica presència, proximitat i ternura".

Eugenia