dilluns, 24 de setembre de 2007

CONVERSACIONES CON MI JARDINERO

Vaig decidir-me a anar al cinema per una intuïció: el cartell de la pel.lícula em suggeria una amistat profunda, sensació de pau, un bri de saviesa... No en vaig quedar gens decebuda.
La pel.lícula, típicament francesa, ens guia per la vida d'un pintor en un moment de declivi personal i artístic. És aleshores que decideix tornar a la casa de la seva infantesa i contracta un jardiner que resulta ser una amic quasi oblidat d'aquells primers anys. A partir d'aquest moment, les seves llargues converses ajudaran a que cadascú descobreixi els valors de l'altre: el pintor copsarà la veritat amagada en una vida rutinària i senzilla, i el jardiner es deixarà guanyar pel món de la bellesa inexplicable de l'art i la música.
Dos mons recreats amb l'excusa d'un hort: unes roses, uns carbassons... La vida en el seu format més senzill, capaç de simplificar la complexa existència humana.
Una bona proposta per als que avui gaudeixen d'un dia de festa...
Teresa