divendres, 28 de setembre de 2007

CLASSE DE RELIGIÓ


He de dir que m'agrada fer classe de Religió a Batxillerat. Em costa, perquè als 16-17 anys, els nois i noies comencen a no conformar-se amb els valors ni amb les idees que sempre han rebut i intenten de trobar les seves pròpies respostes. Per això m'agrada de provocar-los i sovint utilitzo el recurs d'avançar-me a desmontar-los els esquemes. Això té el perill de que si no ets prou hàbil, ells són especialment atents a l'hora de deixar-te en evidència quan no tens clars els objectius i quedes enredada en els previs o en la forma més que no pas en el contingut.


Tinc l'experiència de que la majoria dels adolescents passen de la religió. En realitat, no els interessa gens, com no interessa a la major part de la nostra societat. No forma part del seus centres d'interès, perquè no dóna resposta a cap de les seves necesitats. Quan he iniciat enguany les classes de religió, preguntant als alumnes quines són les seves motivacions pel curs, la majoria es conformen amb un aprovar-lo (els més "empollons" aspiren a treure bones notes per anar a tal universitat), o com a molt, afegeixen alguna referència a l'amistat (mantenir els amics de l'altra escola) i a la família (sempre hi ha algun tema de salut o bé de relacions en crisi). També apareix l'esport (que el Barça guanyi la lliga!) i algun atrevit graciós treu alguna referència a la sexualitat ("enrrotllar-me amb aquella noia") o a gresques (amb més o menys d'alcohol i d'altres substàncies). Costa que aparegui en les seves respostes una referència al seu creixement personal. Però el que us asseguro que no els passa pel cap, és aprofundir en la seva fe o simplement, en la recerca del sentit de la vida. És veritat que el mateix argument serviria per desmuntar les classes de qualsevol altra matèria, però almenys estan consensuades socialment.


Això em fa pensar que potser ens hauríem d'anar replantejant quins haurien de ser els veritables espais evangelitzadors i quin paper té l'escola cristiana quan els pactes polítics ens lliguen de mans a un públic que no demanda la nostra oferta.


Seguiré amb les classes de religió d'aquest curs, amb l'oportunitat que em donen d'estar al costat d'uns nois i noies que necessiten creure en ells mateixos. I aprofitaré per anar canviant el meu xip de respostes per poder acompanyar les seves preguntes. Ja us aniré explicant com em va...


màngels