dissabte, 29 de setembre de 2007

POST "TRASLLAT A (C)ROQUETES"

Amb raó, els amics de Mallorca i un altre "anònim" pregunten pel "post" trasllat a roquetes en els comentaris fets al text del 26 setembre...

Doncs, sí, ara ja fa un dia que estic aquí!!!!.

Per mi va ser un dia de forces emocions i sentiments.
Una barreja "intensa", que el cor no sé com va aguantar...

Per una banda, l ´alegria i felicitat de tenir una família com la que tinc que m´acompanyaren fins a la comunitat amb gran estima e interés (incloent la mare que estava present en la seva ausència física). Això sí, dir que, tot i que estic convençuda del pas fet, que tinc molta pau i felicitat interna, no puc evitar "sentir" el cor quan veig al meu pare i la meva germana menor que és la que encara està a casa amb ell, poc a poc... Vaig fer una carta al meu pare i una a cada un dels tres germans (2 germanes, 1 germà) que tinc explicant i deixant-lis constància del que visc internament, de l´ho important que ha estat aquest pas, de l´ho feliç que sóc, agraint tot el rebut i ser el sóc gràcies a ells, la referència a la mare, el que aprenc de cada un d´ells ... En fi, que per això el dijous 27 vaig passar-me tot el matí plorant... realment emocionada. I ells quan ho llegiren, després del berenar, també.

Per una altra part, el "somni" de Déu i meu fent-se realitat... "per fi" m´he "llençant" a la piscina sentint en el fons del cor que és Ell qui m´acull i que sempre és fidel. Què fort!!!

També, les germanes de la comunitat i la congregació amb la seva representant, tan acollidores i detallistes com sempre. Fins i tot van fer un "recordatori" per cada un on dèia:

El ESPÍRITU.
No sabes de donde viene.
Ni donde va.
ESCUCHA:
Y déjate "rodar, rodar...
Sin condiciones,
Sin límites
Hacia la FELICIDAD!

A més, tots aquells amics i amigues que en la distància us fèieu presents al llarg del dia pregant, escrivint, trucant...

Va ser un berenar molt maco, on tothom és va presentar i explicar una mica de la seva vida. Entranyable!. Estàven tots encantats. La família em van fer també uns regalets com un mini moble treballat per la meva tieta, un "quadre" amb diferents fotos de la família per penjar a l´habitació, unes tovalloles, els meus nebots una pila de dibuixos ... ja està tot col.locat i penjat!

Va ser un dia ple de mocions, com diria Sant Ignasi de Loiola, i ara les estic intentant "endreçar".
Ja veieu... un gran dia! (què promet donar molt de si...)

Eugènia

PS: La pregunta de la foto del 27 de setembre, sí que és d´un viatge a Israel que vaig fer fa uns 6 mesos. És just davant del "monte de los olivos".