dimarts, 2 d’octubre de 2007

BARRIS

Visc a Roquetes, un dels que formen el districte de Nou Barris. Hi porto instal·lada uns quatre mesos, però encara em miro el barri com una nou-vinguda que descobreix racons diferents cada dia: Roquetes és un barri de carrers amb forta pendent, perquè està construït guanyant terreny a la muntanya de Collcerola. Òbviament, amb bones vistes i horitzó que s'obre fins al mar en dies clars i poca contaminació. Un barri aconseguit gràcies a la seva gent, que el seu dia va haver de lluitar per anar tenint infraestructures, escoles, transports, seguretat, ... i aquesta és molta de la seva identitat. Un barri de la seva gent: de l'Ivan de l'associació de veïns, del Jose perruquer-unisex, de les farmacèutiques, del patriarca gitano, de la veïna que guarda la correspondència dels argelins que van marxar perquè tenien un fill paralític, de l'ex-capellà que gestiona la plataforma d'intercanvi de coneixements, del rector que alterna el seu compromís a la parròquia amb les visites a la presó, dels joves de l'Ateneu, dels de l'associació ecologista...

Un barri que em resulta humà i humanitzador, perquè considero que l'important no és tant una qüestió de places amb premis FAD d'arquitectura, ni d'edificis emblemàtics, ni de locals "in", ni de botigues "fashion", ni de menjar "fast food". El que m'agrada és trobar els nens jugant a futbol i a les veïnes que treuen la cadira al carrer i es posen a prendre la fresca mentre xerren del dia.

Però ja entenc que el meu punt de vista no és el dels polítics amb visió de futur ni dels comerciants amb interessos turístics. El meu punt de vista és el d'una ciutadana nostàlgica, que encara creu en els espais públics com a llocs de trobada i de relació.


màngels