divendres, 5 d’octubre de 2007

VIDA EN COMUNITAT



Aquesta setmana hem tingut la primera reunió de la nova comunitat. Començar sempre té l'incentiu de la sorpresa, de la il·lusió, dels bons propòsits. A la reunió érem vuit i ja només aplegar-nos ens va fer prendre consciència que el repte no és tant en la diferència d'edats ni en els variats ritmes de cadascuna, sinó en el saber-nos escoltar i donar un lloc per a que tothom pugui aportar la seva pròpia especificitat. La comunitat es construeix, no s'improvitza ni es pacta. És imprescindible el diàleg i el respecte.
Però cal dir que viure tot això no és fàcil. L'experiència em fa ser exigent en la comú unió i em fa conscient dels preus a pagar, perquè el contacte amb l'altre a la força em fa sortir de mi mateixa, em modifica i em desinstal·la, i a vegades em fa anar fins on no voldria.
El què hi guanyo? Personalment m'agrada de pensar la comunitat com a escola d'amor, com a lloc privilegiat on aprendre a compartir la vida i la fe. L'àmbit en el qual es concreten les opcions i es construeixen els somnis. També és l'espai del descans i de la celebració. Però sobretot, el que m'aporta la vida en comunitat és el sentir que no canviem el món sinó que el món ens espera, canviades, convertides, cada dia de nou, disposades a donar la vida per a que creixi la Vida!
màngels