dilluns, 8 d’octubre de 2007

BUDISME EXEMPLAR

Sempre he sentit a parlar del budisme com una religió amable, els seguidors de la qual són acollidors, atents i hospitalaris. Des d'Occident, i sense massa més coneixements, podria imaginar-me'ls com una gent una mica ingènua, poc realista pels temps que corren.
Aquests darrers dies he descobert que a més de la cara amable del budisme, també n'hi ha una altra de compromesa i valenta, encapçalada aquests darrers dies per milers de monjos que van sortir al carrer per protestar per un augment dels preus dels productes bàsics (benzina, arròs, oli...) absolutament desmesurat.
Llegeixo que no és la primera vegada que els monjos es manifesten i intervenen en moments claus del seu país. Ja ho van fer activament en els anys de lluita per la independència i també després d'un cop d'Estat l'any 1962. Birmània és un país pobre i políticament desfet. Fa disset anys que no es convoquen eleccions i tenen a la Premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi, sota arrest domicilari per imposició del règim militar.
Amb aquest panorama, els monjos han sabut aprofitar el seu pes en la societat birmana per encapçalar la protesta de la ràbia i el clam per la justícia. Se saben representatius i admirats per la societat, i han estat clau per aconseguir el ressò mediàtic internacional. Es podien haver quedat als seus temples, animat a altres a manifestar-se i esperar. Però no. Se saben part del poble i no han volgut esperar. Veu desl sense veu, han pagat un alt preu en vides humanes. Però han estat un exemple per al món i, tant de bo, per als líders d'altres religions, sovint massa preocupats en defensar la pròpia imatge o preservar antics priviliegis. Tota una lliçó.

Teresa