divendres, 12 d’octubre de 2007

PELEGRINACIÓ

Avui, la Roser, religiosa del Sagrat Cor que viu a Barcelona en la comunitat que hi ha per la rambla prim ens comenta el seu pelegrinatge a Terra Santa:

He pelegrinat a Terra Santa. Ja hi havia anat però aquesta vegada ha estat diferent. Potser per la bona organització, pel l’ambient del grup, per mi mateixa... No ho sé. Ha estat una experiència forta de fe.
Sóc creient – crec que fortament creient - però molt poc “crèdula”. Em rellisquen detalls que no toquen a l’essència de la fe.
Però allà, a la Gal.lilea, mirant el llac i el cel que va veure Jesús, semblava que es feia més present i que em tornava a dir molt baixet: Benaurats..., Estimeu-vos..., vols venir amb mi?
S’hi estava bé.
Em feia basarda pujar a Jerusalem: Caifàs, Judes, Pilat, Getsemaní, la Creu. Què fort! Preferia quedar-me a Gal.lilea on tot era més suau...
Però havia de seguir els companys; no em podia quedar sola a Tiberíades. I vaig pensar que a Jesús també li va costar pujar a Jerusalem on no li esperava res de bo.
I vaig intentar pujar amb Ell.

Em va impressionar més del que pensava: baixar la muntanya de les Oliveres fins a Getsemaní, la desunió dels cristians al Sant Sepulcre, el Via Crucis pels carrers de bon matí, la casa de Caifàs...
Va ésser la vida de Jesús i és la de milions d’homes en el nostre avui.

He tornat desitjant, més que mai, fer camí amb Jesús i dient-li: gràcies per haver vingut a caminar amb nosaltres, per haver-te “ficat” en la nostra història, en aquest món tan desgavellat.

Roser Serra, rscj