dimarts, 16 d’octubre de 2007

MÚSICS DE CARRER

Una de les avantatjes de viure en una gran ciutat és la diversitat de cultures i per tant de músiques, que és possible de trobar en un mateix dia: els que fan play back i es traslladen amunt i avall carregats amb tota mena de carrets, sobretot pels passadissos del metro. Els "raperos" i acròbates del hip-hop, especialistes en places públiques. Els ballarins de tango argentins i els mims asiàtics. Els zíngars romanesos, pertanyents a famílies de tradició musical centenària. Els pseudo-místics, capaços d'entrar en estat d'èxtasi enmig del brogit de la gent que continua passejant o carregant bosses de les compres rebaixades. Els imitadors, que inten d'aproximar-se a l'ídol de moda en l'entonació, en l'ambientació i en el físic. Els canta-autors, que posen tot el seu art en cada nota, perquè mai no se sap quan pot aparèixer un cop de sort. Els show-mans, capaços de muntar grans espectacles de llum i sò per a crear una atmosfera màgica i emotiva en uns pocs metres quadrats asfaltats. Els alumnes del conservatori que aprofiten per estudiar, alhora que guanyen uns calerons (o és que els fan fora de casa?). També hi ha els qui s'ho "curren", i es presenten ben vestits, fins i tot amb l'americana i els talons, per mantenir la dignitat musical en qualsevol ocasió. Els qui s'emporten els amics, i plegats s'engresquen fins i tot a muntar coreografies seguint ritmes i lletres dels esclaus africans arribats a terres nord-americanes. Els joglars actualitzats, carregats de titelles, perruques, animals, acordions i flautes, capaços d'improvitzar una dansa i fer-se fotos amb el públic més menut.
Els que m'agraden més? sempre he sentit debilitat pels músics de jazz, pel que tenen de bohemis i de saber gaudir el moment a base de saber-lo improvitzar. Però darrerament em té el cor robat un músic de l'intercanvi de la Línia 4 a la 5 en l'estació de Verdaguer. Trobo que és estoic mantenir-se amb el somriure als llavis i cantar Gracias a la Vida mentre la gent atravessa els passadissos corrent i amb cara de dilluns mal paït. Si el veieu, segur que estareu d'acord amb mi que els músics del carrer tenen la gràcia de donar a la ciutat l'intent de fer la vida més agradable als altres. Sortireu del metro xiulant!
mangels