dijous, 18 d’octubre de 2007

CONDUIR I CONDUIR-SE

Llegeixo aquests dies alguns comentaris sobre una reivindicació d'una feminista d'Aràbia Saudí. D'entrada m'espero qualsevol cosa en un país que fins fa quatre dies (en concret, fins l'any 2005) tenia prohibit en la pràctica el vot a les dones i que no les deixa anar pel carrer si no van acompanyades d'un home de la família més pròxima. La seva demanda és ben senzilla: exigeixen el dret a conduir.
El que pot semblar una vanalitat, amaga unes implicacions que no s'escapen als legisladors del país: conduir és un signe de llibertat. Tenir un cotxe a la meva disposició m'assegura poder traslladar-me amb autonomia, triar l'hora de marxar, decidir cap a on anar. Jo, més d'una vegada, he somiat que condueixo, i sempre ho he relacionat amb el fet de prendre alguna decisió, de conduir la meva pròpia vida. Les raons religioses són tan ridícules com que una dona al volant pot ser més fàcilment agredida o que així s'afavoriríen les aventures extramatrimonials. Està clar que no interessa tractar a les dones d'igual a igual, convertir-les en éssers adults. Un etern menor d'edat, en principi, serà sumís i ens donarà menys problemes.

Teresa