dilluns, 22 d’octubre de 2007

SÍ, SÓC CRISTIÀ... PASSA ALGUNA COSA?

Fa uns dies vam reemprendre les activitats de la Red Ignaciana de Espiritualidad, les quatre escoles de València (Jesuïtes, Esclaves, Jesús-Maria i Sagrat Cor) que col.laborem plegats per oferir noves propostes pastorals als nostres joves de Confirmació.
Vam tenir una convivència d'inici de curs a Siete Aguas, un espai diferent on aprofundir la fe d'una manera lúdica. Hi van participar 40 joves, tots ells amb ganes de conèixer una mica més a Jesús. Alguns d'ells, l'endemà a classe, es manifestaven en veu alta com a creients. I a mi, en aquell ambient menys favorable, se'm feia un cert nus a la gola. Eren molt valents i m'ensenyaven moltes coses: a ser qui sóc i com sóc en totes les circumstàncies. Perquè ha de ser més fàcil afirmar-se ateu? Només perquè és el que es porta?
El que de veritat es porta i tots valorem és ser un mateix, ahir i demà, davant d'uns i dels altres, sense deixar-se emportar per modes puntuals ni ventoleres impersonals. Autoafirmar-se en allò que som, construir-se sobre la roca, a recer de les tempestes, per saber afrontar les crítiques i fer-nos forts amb els primers dubtes. En altres paraules, ser assertiu també en qüestió de fe.

Teresa