dimarts, 23 d’octubre de 2007

RESISTÈNCIA

Durant la meva estada a Roma el curs passat, vaig tenir l’oportunitat de veure una exposició de pintures de Chagall. Em va impartar moltíssim, sobretot per la seva idea de posar colors a l’espiritualitat. Chagall utilitza uns colors forts i un imaginari oníric per expressar el seu món interior. Però potser el que em va sobtar més va ser el que tot i la seva condició jueva, Chagall utilitza la imatge del Crist crucificat per simbolitzar la humanitat sofrent en un context molt dur, com era el patiment de la Segona Guerra Mundial, particularment escabrós i cruel amb el poble jueu. Resistència, Resurrecció i Alliberament són tres quadres excepcionals que canten a l’esperança de la vida en l’amor, després de denunciar l’horror de la mort sense sentit. Resistència, resurrecció i alliberament crec que són tres estadis espirituals que ens toca de viure a tots des de la fe, la mateixa fe que segons la carta als romans (Rm 4), és la única que ens fa justos. La justícia humana és norma, és llei. La justícia de la fe és l’amor.
La resistència viscuda des de la fe és una resistència conscient, que no oculta la foscor sinó que l’emmarca i en fa denúncia. S’obre al judici assenyalant la víctima i plorant el botxí.
Alguna vegada ja he compartit en aquest espai la situació de malaltia que estem visquent amb el meu pare, i és des d’aquest context que avui us comparteixo la meva reflexió. Segueix la carta als romans mencionant la fe d’Abraham, una fe que el portà a esperar contra tota esperança. I esperar contra tota esperança sembla que és el que em toca amb la malaltia del meu pare. Esperar sabent que és una malaltia degenerativa, esperar contra l’esperança de la curació. I llavors, QUÈ cal esperar?
He trobat una resposta en la Resistència, que és mantenir-se tot i no entendre, fer-se insubmís al dolor i estimar el qui pateix.
Esperar en la Resistència, perquè no és el què sinó el QUI, el que pot donar la resposta: Esperar el qui dóna sentit a la creu, esperar el Crist, el qui ressuscita i allibera.
Des d'avui em declaro “resistent", i demano la gràcia de l'esperança, encara que sigui avançant un mes el temps litúrgic d'Advent!

màngels

(i perdoneu la mala imatge, però no n'he trobat d'altra. Us recomano que busqueu Resistance, de Marc Chagall)