dijous, 25 d’octubre de 2007

LA VERITABLE SAVIESA

Llegeixo una entrevista a l'escriptor Javier Marías a El País. A casa meva l'aprecien molt i tinc curiositat per conèixer-lo una mica millor. Em sorprèn que escriu a màquina, que corregeix a mà, que s'enyora de certs valors i d'una educació que troba a faltar... És com un home d'altres temps perdut enmig del nostre món, però un home carregat de saviesa. Segur que hi ha una herència del seu pare (el filòsof Julián Marías), i també, moltes hores de silenci i de trobar-se amb ell mateix davant d'un full en blanc. Hores de qüestionar-se el que viu, d'autoconeixença, de madurar. En el reportatge ho explicita ben clarament: La gente no aguanta un minuto de silencio, por eso hay música en todas partes. Es un bien preciado porque es una de las cosas que nos permite pensar.
Crec que està carregat de raó. El pitjor càstig per a molts és un espai aparentment buit. Per això ens afanyem a omplir-lo de televisió, ràdio, mp3 i mp4, dvd portàtils, música ambiental... El silenci és un extrany company que ens incomoda i se'ns fa insuportable. El defugim i l'esquivem si se'ns acosta. I no ens n'adonem que entrar-hi és creuar el llindar de la pròpia persona i obrir la porta de la veritable saviesa.

Teresa