dissabte, 27 d’octubre de 2007

LA NINA DE SAL

M’he apuntat a un seminari sobre ”L’experiència de revelació en les diverses religions”. El primer dia, el professor ens va preguntar: Com explicaríeu vosaltres l’experiència de la revelació? Jo ho vaig fer recordant una història oriental que potser coneixereu:
Hi havia una nina de sal que va sentir a dir que la sal sortia de l’oceà. Això la va intrigar molt. I va sentir un desig fort d’anar-lo a conèixer. I començà a preguntar a tothom on era l’oceà, com era. Alguns entesos li varen dir que era difícil d’explicar i que lo millor era anar a trobar-lo. Llavors va anar preguntant a uns i altres com s’hi anava i alguns li anaven indicant els camins.
Finalment després de molt caminar, un bon dia veié la immensitat blava al seu davant i es quedà meravellada.
- Oh, que n’ets de gran i bonic!- va dir-li .
Però l’oceà li va contestar:
- No em coneixeràs fins que entris.
Ella es va anar acostant a la vora de les ones, fins que una li va mullar el peu. Aquell contacte li va semblar meravellós , però de sobte es va adonar de que el peu se li anava desfent; i va cridar espantada::
-Ets terrible.. !
Però l’oceà li va dir:
-No tinguis por. Només qui entra m’arriba a conèixer
La nina en tenia tantes ganes que, finalment, s´hi va ficar d’un salt. Poc a poc el seu cos anava desfent-se i quan ja no quedava d’ella més que una mica d’escuma blanca es va sentir la veu feliç de la nina que deia:
-Ara ja sé qui ets, ara ja sé qui sóc!

El professor ens va dir que aquest conte explica bé l’ esencial de la revelació: La set que brolla dins de la persona, els orientadors del camí, la descoberta, i l’entrega al misteri.
Us desitjo tenir-ne l’experiència.


Ma.Rosa