dilluns, 29 d’octubre de 2007

COHERÈNCIA DE VIDA, SIGNE DE CREDIBILITAT

Durant els dies de pregària d'aquest passat estiu, em vaig topar de nou amb aquell text de Marc que diu: "Aleshores van a Cafarnaüm, i de seguida en dissabte, entrava a la sinagoga, i ensenyava. I es mervallaven de la seva doctrina; perquè els ensenyava com qui té autoritat, i no com els escribes" (Mc 1, 21-22). Sempre m'ha cridat l'atenció aquesta autoritat de Jesús. Altres contemporanis seus predicaven, feien miracles, tenien deixebles... però ell ensenya amb una autoritat inusual. M'imagino la força de la seva mirada, la compassió dels seus gestos, la novetat de les seves paraules. M'imagino el trasvals que això va suposar en moltes persones massa ufanoses o desesperançades. Per a totes elles, la relació amb aquell natzarè els va capgirar la vida. A partir d'aquell encontre, ja res no va ser igual.
Estic convençuda de que en aquell temps, com avui, l'autoritat personal té molt a veure amb la coherència de la pròpia vida. Aviat es nota aviat qui només diu paraules boniques i més aviat encara ens en cansem. En qui confiem? En aquelles persones que traspuen credibilitat: saben del que parlen perquè han fet vida les seves paraules.
En aquests temps de promeses incomplertes, de paraules buides, de vides enganyoses... nosaltres, com anem de coherència i credibilitat?
Teresa