dimarts, 30 d’octubre de 2007

CONFIRMACIONS

Aquest cap de setmana he estat a Montserrat amb un grup de nois i noies que acompanyo en la preparació del sagrament de la Confirmació. He de dir que moltes vegades la catequesi sagramental em planteja dubtes, per un cantó perquè no em queda clar de si encara estem en les darreres seqüeles d'un cristianisme sociològic, i això explicaria que els xavals estan més motivats per la pressió familiar que pel propi convenciment del que pot significar per a ells, seguir a Jesús i treballar pel Regne. Però també em surt l'interrogant sobre el model d'església que presentem a la catequesi, sovint més en la línia d'un idealisme comunitari i fratern, dialogant i acollidor, que en la mesura del possible, defuig del model jerarquitzat i dogmàtic que per altra banda, és amb el que majoritàriament es reconeix a la institució eclesial.
D'altres dubtes m'han vingut, veient la tele aquest diumenge, on el procés de beatificació d'alguns dels màrtirs de la guerra civil espanyola es convertia una vegada més, en una demostració d'un cristianisme de masses i banderes.
Però per sort, el fet d'anar a Montserrat amb els nanos de la Confirmació ha estat una oportunitat d'agraïment i de testimoni: hi hem celebrat els 50 anys de vida religiosa del meu company catequista i hem anat a veure a un bon amic que està a Montserrat, tastant i obrint-se a la possibilitat de que la vida monàstica pugui ser el seu camí de major felicitat.
De tornada cap a Barcelona, em sortia als llavis un somriure de satisfacció. No sé què s'emportaran aquests nois i noies de totes les sessions de catequesi. Potser la Confirmació sigui la seva darrera experiència comunitària de la fe. Però després de la visita a Montserrat, em sento confirmada en el valor de l'experiència compartida i del testimoniatge. Això ja no els ho treu ningú!
màngels