dijous, 1 de novembre de 2007

DESHUMANITZADA

Arribo a classe. Tanco la porta i demano que s'asseguin, que treguin els llibres, els quaderns... i que vagin obrint per la pàgina on ens havíem quedat. Tot a corre-cuita. Tot amb un to massa fort. La Maria em diu: "Ei... bon dia!!" mentre em reclama una entrada més suau, més humana. No reacciono encara, però als 5 minuts els reconec que arribava tard i que volent recuperar el temps perdut, he entrat en tromba, sense ni tant sols mirar-los a la cara, sense captar l'ànim de la classe en aquell dia i hora concret... M'he sentit poc humana, perquè ha prevalgut l'eficàcia per davant de la persona, encara que hagi estat per 5 minuts...


Per sort aquesta vegada he pogut rectificar, i tan amics! Però... què passa quan em dono un cop amb algú pel carrer i tots dos seguim com si res? què passa quan sé que se'm necessita i em faig la despistada? què passa quan visc només pels resultats? Que la terra seguirà voltant, però una mica més deshumanitzada.


Teresa