divendres, 2 de novembre de 2007

DIA DE DIFUNTS

Dia de difunts, dia per recordar els qui ens acompanyen des de la seva absència, i fer memòria agraïda de tot el que ens ha suposat compartir amb ells la vida.
Potser anirem al cementiri, potser portarem flors, potser encara hi cabran les paraules, el gest, el plor. O potser ja no, que ja fa massa temps, el temps que esborra, que matitza, que endolceix, que consola.
El dia dels difunts és un dia trist? podem celebrar-hi el testimoni de la vida que es passa el relleu, podem celebrar l'amor que resta per sempre. I els cristians? podem mirar l'evangeli, i ens trobem amb l'escena de Jesús plorant l'amic Llàtzer, enterrat a la tomba. I podem escoltar la seva promesa al reu, amb qui comparteix l'agonia: "avui seràs amb mi al Paradís".
M'agrada una litúrgia que contempla la vida en totes les seves dimensions, també la de la mort. Encara que costi, encara que avui no es porti, encara que sigui més higiènic incinerar, encara que prefereixi no pensar-hi fins que no m'hi hagi de trobar.
màngels