divendres, 9 de novembre de 2007

ACOLLIDA

Els dimecres a la comunitat, els dediquem a l'acollida. En el nostre projecte d'inici de curs vam sentir que volíem concretar d'una manera pràctica el desig que tenim, d'obrir la porta de casa i d'oferir el nostre espai per a qui tingui ganes d'un compartir senzill al voltant de la taula, i d'una estona de pregària per acabar el dia donant gràcies a Déu. Aquesta setmana hem tingut la sort de que el Xavi i la Maria s'hi afegissin, i com passa sovint, després de xerrar una estona sobre la vida de cadascú, és inevitable que sorgeixin intuïcions, somnis. I d'aqui als projectes, és un pas. Tinc l'experiència de que això s'acaba transformant en una excursió, en anar a veure un pel·lícula, llegir un llibre, acompanyar un grup de revisió de vida, un camp de treball a l'estiu, un voluntariat al tercer món, un recés per a joves,...
Em suggereix que acollir no és només convidar i preparar el sopar. Acollir comporta deixar que l'altre t'interrogui, et mogui, et motivi, et transformi.
Després de la visita del Xavi i la Maria, tenim un escrit a la porta (degut a les obres a l'escala, tenim la porta empaperada!): "En aquesta casa us acolliran molt bé!!!". Em fa sentir cert orgull, no us ho negaré, però també m'anima a no mirar l'agenda pensant en com col·locar els propers projectes "acollits".
Sembla que sóc la del "tripartit"del cafezoom, que aguanto el tipus espantant els virus i d'altres agents parasitaris com puc. Ho diré fluixet, no sigui el cas que demà mateix caigui sota els seus efectes. Els d'aquesta mena no els vull pas acollir!!!!
màngels