dilluns, 17 de desembre de 2007

SETMANES RODONES

En el meu argot, i potser també en el d'alguns que llegiu això, les setmanes rodones són aquelles que no tenen un principi i un final clar, que enllacen el diumenge amb el dilluns amb una naturalitat a la que no m'acabo d'acostumar i a la que fins i tot crec que no és bo acostumar-s'hi.
Diuen que Jesús es va sentir sovint pressionat pels qui el reclamaven, i en diverses ocasions va haver de marxar d'aquells llocs on se sentia massa estressat (que diríem ara), així que no deu ser una cosa tan extraordinària aquesta necessitat d'aturar-me, encara que només sigui per resoldre afers tan prosaics com rentar roba, netejar l'habitació o planxar, per no parlar d'estones de llegir, relaxar-me, xerrar, escriure, organitzar...
M'agrada molt la majoria de coses que faig. Disfruto amb quasi bé totes les meves activitats, però per no estirar més el braç que la màniga també necessito el que s'anomenen "espais verds": espais de qualitat, a vegades a soles a vegades acompanyats, en silenci o no, en el que refer-me i sentir que condueixo la meva vida i no que la vida m'arrossega a mi.
Teresa