dimarts, 18 de desembre de 2007

PARADOXES NADALENQUES

Em ressonen especialment en aquests dies els missatges contradictoris, i em sento visquent, poc o molt com tots, enfrontada a la paradoxa: benvinguts sopars de nadal per fomentar una "germanor" del "bon rotllo" que s'apaga amb la primera espelma de l'any nou; maratons i campanyes solidàries que ens rasquen la butxaca i la consciència, però no la set de justícia, mentre on realment posem l'esperança és en el numeret de la grossa que, aquest any si, tocarà segur; dinars familiars amb el compromís de quedar bé; carrers plens de llums, compres apresurades, taules ben parades, vestits de lluentons, i els esquis apunt; tot plegat un excés del consum que no aconsegueix d'enganyar la buidor de ningú, o potser només la dels nens que encara creuen amb el nadal que s'anuncia per la tele, això si, cada any amb més anticipació.

Crec que conec a molt poca gent que se senti satisfeta amb aquest plantejament del Nadal. Pensant-hi bé, ara mateix crec que no podria dir gairebé cap nom. I això em fa pensar que si en realitat tot aquest muntatge de nadal que ens venen, no ens el creiem ningú, per què no el deixem córrer? per què no ens aturem un moment i pensem què significa per a nosaltres el nadal i què és el que realment volem celebrar? per què no ens plantem davant del pessebre i deixem que sigui aquesta imatge la que ens digui el veritable sentit?


Queda una setmana per Nadal. Em proposo de pensar-hi.

màngels