dijous, 27 de desembre de 2007

2008, ANY INTERNACIONAL DE LES LLENGÜES

Ara que acabem 2007, miro endavant i descobreixo que fa uns mesos l'ONU va declarar l'any 2008 com l'Any Internacional de les llengües. La seva intenció no és altra que alertar sobre la situació d'abandó de moltes llengües del nostre planeta, en clar retrocés vers els grans imperis lingüístics, liderats per l'anglès i altres idiomes aclaparadorament majoritaris.
Al nostre planeta hi ha més de 6.000 llengües. La meitat d'elles es troben concentrades en sis estats: a Papúa Nova Guinea (832), Indonèsia (731), Nigèria (515), l'Índia (400), Mèxic (295), Camerún (286), Austràlia (268) i Brasil (234). Però, al Brasil, no parlaven portuguès? Doncs està clar que no només, sinó que el llegat indígena és riquíssim i que la seva extinció s'està convertint en un acte de deliverada criminalitat.
La meitat de les llengües del món estan en perill d'extinció. Perdre-les seria tan greu com acabar amb l'ós polar o el cipripedi (orquídea del Pirineu). És reduir el nostre llegat, estrènyer la pluralitat. És donar la raó als que afirmen que aquesta faceta de la globalització és imparable i que el que hem de fer és obrir-nos al món d'una vegada i deixar-nos de romanticismes.
Però jo encara crec en certs ideals: en la llengua dels meus avantpassats, en el país que m'ha tocat, petit però meu, en el triomf d'allò que és dèbil i fràgil, en la raó dels qui no es donen per vençuts.
Teresa