dijous, 31 de gener de 2008

DÉJÀ VU

De tant en tant a la vida tenim una extranya sensació: això ja ho he viscut abans, diem sorpresos. A aquesta extranya percepció en diem déjà vu, i la seva possible explicació ens porta al llindar de la mateixa realitat.
Les darreres setmanes estic vivint un déjà vu, amb la sensació de que no només no es tracta d'un fenòmen que sembla paranormal, sinó que, quan el contemplo, em porta al fons mateix de la realitat humana i de la història. Aquesta realitat em parla de violència, de venjances, d'antigues humiliacions i, sobre tot, em parla de pobresa i de desigualtat. El que la televisió ens mostra de Kenia són una escenes i un conflicte viscut recentment a Ruanda, i cada cop que em parlen de matxets, de venjances tribals i no, de violència fora de control recordo les escenes de la pel.lícula "Hotel Ruanda" (2004) i el llibre que el seu protagonista real va escriure, "Un hombre corriente" (Península).
Diuen que la diferència és que Kenia és un país estratègicament important en el conjunt de la realitat africana, mentre que Ruanda era una petita ex-colònia que no despertava gaire interès. Potser per això la comunitat internacional va girar l'esquena aquell 1994, i ara s'afanya a trobar una solució. O potser és que hem après alguna lliçó. Tant de bo fos això.
La Societat del Sagrat Cor tenim comunitats a Kenia. Algunes d'elles en poblacions que han patit forts enfrontaments. Em consta el seu patiment per aquests esdeveniments. Per aquesta raó, la nostra General ens va convidar ja fa algunes setmanes a manifestar a les embaixades de Kenia als nostres països la nostra preocupació i el desig d'una ràpida solució que reinstauri la pau.
Tantes vegades diem que no hi podem fer res... i ara un senzill gest potser pot accelerar la resolució d'un conflicte. Per això us convido a posar-vos en contacte amb l'ambaixada de Kenia a Madrid (info@kenyaembassyspain.es) i expressar-los la vostra preocupació i desig d'una ràpida solució que no provoqui més violència ni víctimes.
És només un gra de sorra però és el nostre.
Teresa

1 comentari:

M.Àngels ha dit...

Gràcies, Teresa. Un bon alerta per a la setmana de la Pau que estem celebrant a l'escola i per a les nostres consciències tan limitades per les urgències quotidianes que ens aparten dels problemes reals i urgents.
màngels