dilluns, 7 de gener de 2008

DÉU TAMBÉ HI ERA A LA SELVA COLOMBIANA

M'agrada seguir el que passa al món. I em sento especialment vinculada a aquells llocs on hi tinc amistats o gent coneguda. Per aquesta raó he seguit amb interès l'anunciat alliberament de tres hostatges de les FARC a Colòmbia. I un detall m'ha cridat l'atenció: el fill de Clara Rojas, nascut durant el captiveri, es diu Emmanuel, és a dir, Déu amb nosaltres. No sé les circumstàncies del seu naixement ni la raó del seu nom, però des d'aquí em sona com un clam al Déu que es fa present fins i tot en les situacions més dures i hostils: "Sí, en aquests anys de segrest enmig de la selva, en mig del no-res, Déu és amb nosaltres. I la seva presència ens és una ajuda per suportar tot aquest dolor i patiment. La fidelitat del Déu alliberador ens salvarà i ens conduirà, sans i estalvis, de nou a casa, amb les nostres famílies amics".
Déu és amb els segrestats de Colòmbia, i amb els que viuen atemorits a Kènia, i era amb els damnificats de les últimes inundacions o terratrèmols, amb els perseguits, els oblidats ...
Veient tanta mort i patiment, a mi també em costa comprendre que el Déu de la salvació ho permeti. No hi pot fer res? No hi vol fer res?
Lluny de culpar a ningú, i sabent que la resposta és complexa, la meva pregunta més aviat és: i nosaltres, on som, què fem?
Teresa