dijous, 24 de gener de 2008

PARÀBOLA DE LA DESUNIÓ

Una vegada hi havia un pare, o una mare, o un cap de família, o un referent... m'és igual. No és aquest el tema. Doncs resulta que aquest tenia tres fills (o filles, tant se val). En un bon principi vivien tots junts. Amb els anys, un d'ells va decidir que les diferències eren massa grans entre ells, irreconciliables en diríem ara, i va optar per marxar.
Al cap d'un temps, un altre dels fills es va queixar del caràcter del germà amb el que convivia: era molt autoritari i exigent, i en canvi, tenia poc cor. S'aprofitava de la bona fe de la gent. Sentint-se incapaç de continuar la convivència, també va marxar.
Així, tenim tres germans, però allunyats uns dels altres. El pitjor de tot, és que avui encara segueixen dividits. Comparteixen les arrels, la sang, la fe... però això no deu ser prou per acostar-se de nou. Què els cal per reconciliar-se? Potser una mica menys de dogma i més Esperit, una mica menys de formes i més diàleg. I el desig de que així sigui. Perquè l'escàndol de la divisió dels cristians al s. XXI ens hauria de doldre i interpel.lar. I a vegades, tot just ens sembla una anècdota.
Acabant la setmana de pregària per a la unitat dels cristians només em surt dir:
Vine Esperit Sant sobre aquesta Església teva dividida i arranja el desgabell!!

Teresa

1 comentari:

Francesc Ll. ha dit...

Bona la teva paràbola i molt explicita la fotografia:
Dues posicions de qui sent molt conscient de la presència de l’altre s’ignoren i de qui busca la màxima distancia per raons defensives, convençuts de no necessitar-se i no obstant coincidint amb el mateix horitzó.
Estic d’acord, un escàndol!