dilluns, 14 de gener de 2008

SIGUES FELIÇ

Donant-li voltes a la felicitat (un instant del dia?, un període en la vida?, mirar al final el camí que hem recorregut?), aquest extrany sentiment que tots desitgem però que massa vegades comprem rebaixat, ensopego amb una entrevista a la Luz Casal: La malaltia és el millor que m'ha passat a la vida. I això ho diu una dona que acaba de passar una experiència de càncer. La debilitat una sort? La fragilitat un regal? Escoltant-la intueixo que ha estat un temps de retorbar-se amb ella mateixa i de conèixer els altres. De no fingir perquè no calia. De no malbaratar el temps ni els sentiments, perquè el que estava en joc era la pròpia existència.
I ara toca continuar. I per fer-ho, una invitació a ser feliç: en l'absència, en la distància, en el desamor i en la mediocritat, en la quotidianitat i en la soledat acompanyada.
Ser feliç contra tot i per tot. Perquè en el saber-se viu ja hi ha una espurna de felicita
Si la soledad te enferma el alma,
si el invierno llega a tu ventana,
no te abandones a la calma,
con la herida abierta.
Mejor olvidar y comienza una vida nueva,
Y respira el aire puro, sin el vicio de la duda.
Si un día encuentras la alegría de la vida,
Sé feliz, sé feliz, sé feliz, sé feliz...
Teresa

3 comentaris:

Anònim ha dit...

"Ser feliç".- Trobo molt encertat tocar aquest tema molt sovint. Cal afrontar en el silenci interior, tot sent-ne conscients, aquesta felicitat que pot brollar contradint tota la mediocritat amb la que jutgem la nostra vida. Gràcies,Teresa, per recordar-nos-ho.
Per cert, el poema final, de qui és?
Montse.
Montse

Teresa ha dit...

El poema és la lletra d'una de les cançons de la Luz Casal del darrer disc, "Vida tóxica".
Es nota que no és el teu estil de música, Montse.
Gràcies pel teu comentari.
Teresa

volvoreta ha dit...

Gracias Teresa por tu post, adora a Luz Casal, sus canciones siempre me dicen mucho y muchas las veces las "utilizo" para poner palabras que no encuentro en mi blog...

Me encanta "Se feliz", no había escuchado el comentario de Luz de cómo la enfermedad es lo mejor que le ha pasado en la vida... Uff.

Me quedo con la moraleja de aprovechar el momento y no dejar que nada ni nadie me "arranque el alma" o al menos intentarlo...

Buena semana