dilluns, 28 de gener de 2008

TOCATS PER LA GRÀCIA DE DÉU

Fa poc, una amiga es planyia del seu caràcter. Tota la vida amb els mateixos estirabots, sense que el temps ni els seus esforços hi poguessin fer res. Sabia que, sense voler-ho, feia mal als altres i això li resultava una experiència dolorosa. No sabia com sortir-se'n.
Mentre m'ho explicava em venia al cap un text que vaig llegir ja fa alguns anys. Parlava de Sant Pau i venia a dir el següent: potser Sant Pau va ser diferent després de caure del cavall?. Certament no. Va ser el mateix fariseu, apassionat, creient fins a la medul.la. I gràcies a això va ser el més gran evangelitzador del primer segle, això sí, ara tocat per la gràcia de Déu.
La meva experiència em diu que no canviem tant al llarg de la vida. Com a màxim, polim les arestes, però res més. El que és malhumorat, ho serà tota la vida. El que és generós, també. El que és inquiet, ho és sempre. Però el seu mal humor, la seva generositat o la seva inquietud han estat tocades i beneïdes per Déu.
Jo ja fa temps que m'he conformat amb mi mateixa: a ser prudent, reservada, fidel, casolana, independent... i amb petites dosis de mal geni. Sóc el que sóc, això sí, gràcies a Déu!

Teresa