dimarts, 29 de gener de 2008

UN ALTRE MÓN JA ÉS POSSIBLE

Ja us anunciava l'altre dia que durant el cap de setmana es celebrava a Barcelona el Fòrum Social Català. Vaig poder fer-hi una escapada per veure l'ambient i per assistir a alguna xerrada interessant, com una sobre la teologia de l'alliberament i la perspectiva dels cristians que se senten visquent en la diàspora eclesialment i socialment. Moltes parades d'ong i molta gent coneguda, en un claustre de la Universitat Central que per uns dies va ser l'escenari d'una trobada dels qui fan de les utopies un motiu per a viure i per a reivindicar una vida millor per a tots. El diumenge vaig poder participar de la manifestació. Tot plegat, un espectacle de la vida que es cou en el rerefons del nostre món globalitzat. D'alguna manera em sembla com la porta del darrera, aquella part de la història que no acostuma a sortir en els diaris i menys en els telenotícies, sinó és en forma de documental. Vida en plural, que apareix sota colors i reivindicacions diferents, perquè inclou variades sensibilitats i motivacions. Per això no pot haver un discurs únic en el qual tots ens sentim identificats ni representats. Em va ressonar amb força la carta de Pau als cristians de Corint que vam escoltar el mateix diumenge, quan els seus seguidors es discuteixen si són partidaris de Pau, d'Apol·lo o de Cefes i Pau els respon que l'important no és que bategin sinó que surtin a evangelitzar, a proclamar la bona notícia del Regne.
La bona notícia d'aquest Fòrum és que Un altre món ja és possible, perquè ja hi ha molta gent treballant per a que així sigui, i arriscant amb opcions concretes i valentes. Perquè "si no actues com penses, acabaràs pensant com actues".
màngels

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Un món fragmentat, desigual, dividit per vençuts i vencedors, individualista, descuidat, que no entén el que li passa i es dispersa en la munió d'opinions que conflueixen en cada principi vital. Un món fet s la mida dels pracmàtics, els gestors, els que estan sans, els forts, els que manen, els que criden més fort, els cínics, els que tenen mal geni, els que triomfen,
Hi haurà lloc per a la resta?

Ramon

Teresa ha dit...

Llegint depressa el text he entès: "una altra monja és possible" i m'he quedat una mica sorpresa... Ha estat un error visual, però també està bé com a proposta...Monges alternatives? Monges que encara creuen en utopies? Monges com, on, perquè? Potser caldrà fer algún escrit sobre el tema... M'ho apunto!
Teresa

M.Àngels ha dit...

Em sembla una bona proposta, aquesta de plantejar-se si una altra mena de monja és possible, Teresa. Una monja utòpica i esperançada? una monja amb ideals i implicada a fons amb la realitat més necessitada i sofrent? una monja que no tingui necessitat de discursos sino de dir amb la pròpia vida? Un bon exercici de conversió per a la quaresma que s'apropa...
màngels