dimarts, 22 de gener de 2008

ZONA SALUDABLE

Ara feia dies que no escrivia. Se m'acumulen els temes quan surt un imprevist que em fa prioritzar el temps, com en aquest cas, la malaltia d'una companya de comunitat. De nou hem hagut d'estar pendents d'hospitals i ens hem hagut de reorganitzar els horaris. La malaltia sempre és un trasbalç! Suposa haver d'estar pendent dels metges i de l'acompanyament de la persona, combinant-ho amb el ritme prou mogut de la vida ordinària. Suposa també un cert neguit davant dels diagnòstics pronunciats amb paraules estranyes, i aquesta inquietud que no ens deixa tranquils fins que no ens confirmen, amb unes quantes medicines i un full d'alta, que ja podem tornar cap a casa.


Entre metro i bus, pensava en la fragilitat humana, en el ritme frenètic que ens imposem per no arribar enlloc, i la importància de la salut com a objectiu integrador de la persona. Durant el cap de setmana ho he acabat de rumiar, gràcies a un saludable dia d'excursió que hem fet amb un grup de caminaires "compulsius", amb els qui m'escapo de tant en tant a la muntanya. Tenim una mena de juguesca per veure a partir de quin moment des que deixem la zona urbana, succeeix aquest fenomen tan simpàtic, en el que la gent que es troba pel camí, es comença a saludar. L'anomenem l'entrada a la "zona saludable", jugant amb el doble sentit de saludar (bon dia!), i salut (degut a la reducció de la contaminació, però també al benefici que suposa el fer una mica d'exercici físic).



Estaria bé de convertir les nostres ciutats i els nostres dies en espais més saludables, amb més somriures i menys ansietats. Amb més arbres i menys fum. Llàstima que em fa una mica de vergonya el pensar en la cara de sorpresa de la meva veïna del metro, si és que finalment demà m'atreveixo a saludar-la i desitjar-li un bon dia... i després, què li dic? he de continuar la conversa? i si me la trobo un altre dia?



màngels

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Gracias MªÀngels por recordarnos que los espacios "saludables" pueden estar a nuestro alcance cada día, todo depende de cómo queramos vivir el día que empezamos. "Hoy puede ser un gran día..." Besos, MªCarmen

Anònim ha dit...

¡Me alegro del alta médica¡

Maite

volvoreta ha dit...

¡¡Hagamos de este mundo una zona saludable!!, me ha encantado la expresión y el contexto... Siempre pasa en la montaña, en el camino...

Saludemos al vecino, al conductor del autobús, al panadero... aunque nos miren con cara rara...

Sonrisas

Me alegra también el alta médica... ayy los hospitales...

Anònim ha dit...

Tandebo les ciutats arribin a ser un dia zona saludable!!! Això ens fa ser iniciadors de somriures entre el ritme frenètic al que també estem immersos!!! Tot un repte: ser un mateix saludable i portar salud a l'altre!
una pelegrina compulsiva

Anònim ha dit...

Aupa gente.

me ha hecho mucha ilusión encontrarme en esta foto y en esta pa´gina

Michael