divendres, 1 de febrer de 2008

CARNESTOLTES... FESTA CRISTIANA?

He de confessar que no és una festa que mai m'hagi acabat d'agradar. Potser quan era més petita si que em feia gràcia això de disfressar-me o pintar-me la cara, i anar pel carrer vestida de ballarina o de Heidi. Amb els anys m'ha guanyat la timidesa o el sentit del ridícul, o que ja no sento necessitat de mostrar el que no sóc sino el que realment vull ser, però no de forma puntual sino en la coherència del cada dia.
Tradicionalment s'associa carnestoltes com l'antítesi del cristianisme, just abans de l'ascesi i la penitència de la quaresma. Però en canvi aquests dies, una companya de la comunitat ens feia la reflexió de com carnestoltes podria tenir un sentit plenament cristià, ja que en realitat, el Jesús dels evangelis es passa gran part de la seva vida participant en banquets i donant de menjar a qui te gana. I el seu discurs sempre insisteix en proposar a la gent que s'alliberi de l'esclavatge de la llei per la llei, i que no se sotmeti a una religió que no doni plenitud humana. Això m'ha fet pensar que alguna cosa ens falla als cristians, pel fet que siguem en general persones tan legalistes, i tan tristes i avorrides, quan tenim una religió que te l'amor com a única llei i la construcció d'un món millor com a gran utopia per a caminar.
Torna Carnestoltes, la festa de la disbauxa i de l'excés. Tornen els dies en els quals ens posem la màscara per alliberar la nostra imatge real, la cara que normalment reprimim per por de quedar massa deshinibits i esbojarrats. Em pregunto què amaguem o què demostrem per carnestoltes: que no som com ens agradaria ser, o volem aprofitar per fer exhibicionisme de la nostra cara fosca i transgressora?
Jo aquest any per carnestoltes crec em vestiré amb el que em sento més còmoda: de jo mateixa!
màngels

2 comentaris:

Daniel Palau ha dit...

Parles d'un Carnestoltes molt extés i típic. Cert. No te'l discuteixo, a mi tampoc no em va. Però et puc assegurar que el Carnaval de Vilanova i la Geltrú té coses diferents, molt genuïnes d'aquí (xatonada, trobada d'entitats, festa del Caramel, comparses...). Ep! sense deixar de ser qui som un també s'hi pot trobar bé. Tot és trobar-s'hi. Bon Carnaval, i bona quaresma, quan arribi.

Francesc Ll. ha dit...

Sàvies paraules les teves: Estar en contra de l’esclavatge de la llei per la llei i en canvi ser legalistes; Tenir l’amor com a única llei i en canvi viure una religió que no dóna plenitud... Alguna cosa falla als cristians trists i avorrits, dius. No serà que no som prou seguidors de Jesús?
Carnestoltes: aquest any ha sortit al carrer amb alguns reflexes púrpures.