dilluns, 25 de febrer de 2008

COMPANYES DE CAMÍ

Aquest cap de setmana he participat en un curset sobre l'acompanyament. En principi, enfocat a acompanyants de joves rscj en etapa de formació inicial (candidates, novícies, religioses de vots temporals), però obert a altra gent a la que ens podia interessar com a formació personal en un sentit més ampli.
Jo hi he anat a aprendre de mí mateixa. Sempre, de tot, se'n por treure un profit personal. No aspiro a més, però tampoc a menys. Em resulta una oportunitat que no vull desaprofitar. Potser no hem dit grans novetats, però sí ens han ajudat a sistematitzar diversos itineraris en l'acompanyament. De tot el que he escoltat en trec algunes idees que em serveixen des de la meva pròpia experiència:
*l'acompanyament és una eina necessària i crec que imprescindible en la vida religiosa i en la vida creient en general. Necessitem referències que ens fagin de mirall, que ens siguin testimonis humans i evangèlics. Necessitem formular davant d'algú altre el que som i volem, el que ens mou i ens motiva.
*l'acompanyant no és ni més ni menys que jo: és algú que fa el meu mateix camí, potser amb més anys o més experiència, potser amb més eines.
*l'acompanyament no ens evita equivocar-nos. Si ho evités ens estaria sobreprotegint i no ens deixaria créixer, no ens faria cap favor. En tot cas, ens ajuda a saber quina pedra ens ha fet ensopegar.
*posar la nostra vida davant d'un altre ens fa ser lúcids i lliures. Ens evita enganys i ens descobreix autònoms.
*l'acompanyament és molt més que una conversa periòdica o no. És una presència habitual que em vol bé, és fidelitat, és incondicionalitat.
*de fet, al llarg de la vida sovint ens acompanyem mútuament amb molta gent: els amics, els companys, la família... quan som capaços de contrastar-nos, quan estem al costat de l'altre en l'alegria i el dolor, quan compartim preocupacions i encerts.

Crec que la vida ens fa el regal de caminar amb altres. Cadascú el seu propi camí, però tant de bo sempre compartit. Com deia un aforisme dels clàssics: company de camí fa lleuger el carruatge.

Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Gracias Teresa por tu comentario sobre la reunión de este fin de semana y por tu buena síntesis sobre la manera de acompañarnos. Me ha gustado mucho. Carmen