dilluns, 11 de febrer de 2008

VÍCTIMES INNOCENTS

Fa uns dies escrivia sobre Kenia i el que s'hi estava vivint. Expressava aquella extranya sensació de que les imatges i les consequències del conflicte no em resultaven extranyes. Era com si ja les hagués viscut abans.
Encara no sabem massa el final d'aquells fets (només perquè de cop i volta els mitjans en deixen de parlar) i ens veiem bombardejats amb noves imatges de fets coneguts. Ara l'escenari és el Txad, país pobre entre els pobres, on s'han descobert algunes reserves naturals molt interessants per a les grans potències. I ha passat el que passa en aquests casos: lluites, morts, por... el desastre.
Al Txad hi tenim algunes comunitats. Algunes rscj espanyoles i franceses em són molt properes. Per a mi són un exemple d'entrega als més necessitats i amb elles el Sagrat Cor es pot fer present allà on la pobresa és més punyent. Pel meu tarannà no em sento cridada a una realitat tan extrema, però en les meves germanes, jo també hi sóc.
Des d'aquí hem estat molt atentes al que s'esdevenia aquests darrers dies i hem sabut que algunes s'han volgut quedar i altres han preferit refugiar-se a Europa. Totes elles han viscut moments de molta tensió. Han deixat enrera una escola destruïda, tal i com ens mostra la fotografia. També han deixat alumnes, amics, veïns... un bon tros del seu cor i una esperança de pau i convivència que no es resigna a morir.

Teresa

3 comentaris:

M.Àngels ha dit...

Teresa, aquest cap de setmana he pogut parlar amb la Marga, recent arribada del Txad. Un testimoni impressionant que em confirma que darrera dels conflictes africans normalment hi ha la mà d'interessos econòmics. Mentres, va morint gent innocent, es destrueixen infraestructures, augmenta la inseguretat i la por... i nosaltres ens queixem de la immigració descontrolada...

eugènia ha dit...

Com la Màngels, també vaig tenir la sort de poder estar l´estona que, la Marga que viu al Txad, ens va parlar aquest cap de setmana. Va ser un testimoni impressionant. Flashos: van estar-hi hores tirades per terra per no rebre cap impacte de bala, acolliren a aquells que ho demanàven, uns amics anàven a veure-les cada dia per veure si necessitàven quelcom i si estàven bé, tot el dia se sentien de fons els dispars, no deixaren sortir a la jove rscj txadiana i l´Asunta es quedà amb ella, ja han fet fóra als rebels, però ha quedat tot destroçat i ha mort moltíssima gent d´ambdues parts.
Ens demanava que preguéssim sobretot per les persones i famílies ... la de nens/es que hauràn quedat sense pares!!!

Anònim ha dit...

Us felicito per l'aportació fruit de la vostra reflexió i pregària