dijous, 14 de febrer de 2008

VIDA RELIGIOSA AVUI?

Amb els meus alumnes de 4rt de l'ESO estem parlant de la vida monàstica: dels monjos dels primer segles, d'un que vivia dalt d'una columna (aquell Simeó tan original), de Sant Benet i la seva empremta en la cultura europea, de Francesc, aquell poverello que va preferir l'austeritat a la comoditat i els plaers.
Les seves grans preguntes tenen a veure amb les renúncies de la vida religiosa (sobretot a la pròpia família), el silenci com a condició de la vida contemplativa i la possibilitat de sortir del monestir (o de la congregació) si te'n penedeixes.
Jo intento respondre desde mi mateixa a les seves inquietuds, però els seus ulls es mantenen expectants i una mica incrèduls.
Com és possible que avui encara hi hagi gent que visqui així?
Perquè encara hi ha gent que creu en alguna cosa més enllà de sí mateixa, que no li dol deixar-se portar per una alenada i que sap que en aquesta vida calia prendre una opció.
Teresa

2 comentaris:

Zoileta ha dit...

M'ha agradat!! ;D
Una abraçada,

Anònim ha dit...

Hoy, como siempre,
la vida religiosa sólo se entiende a partir de una iluminación que hace sensible la Presencia, com tal plenitud humana que se rompe el circulo cerrado del ego y se abre todo el ser a la compasión.
Sin la experiencia de esta PLENITUD una opción por la vida religiosa es tremendamente peligrosa.
Jacqueline