dissabte, 8 de març de 2008

DÉU DE L'ALIANÇA, ORA PRO NOBIS

Jo crec en el Déu de la vida, el que salva a Israel d'Egipte, del desert i de Babilònia, el que beneeix amb una llarga vida i amb cabdills que assumeixen el seu lideratge entre el poble. Jo crec en el Déu que deixa triar, que perdona sentanta vegades set, és a dir, sempre. Jo crec que sota diferents noms i imatges, una realitat ens agermana i uneix els nostres destins com a humans i ens fa corresponsables els uns dels altres per sempre.
Però sembla que n'hi ha d'altres que tenen un déu molt diferent, que no té res a veure amb el de l'entesa i la pau. N'hi ha que es creuen amb permís per a la mort, la por i el plany. Les seves creences s'emparen en un objectiu que trascendeix a les raons, i que converteix aquest país en un escenari en blanc i negre des de fa més de quaranta anys.
Recordo les concentracions en silenci a la Universitat de Deusto després de cada atemptat, de cada mort, d'uns i d'altres, perquè tota mort deliberada roman a les nostres consciències.
El problema és que els anys han passat, s'han perdut ocasions històriques per redreçar aquest imperi de la por, i la vida segueix valent ben poca cosa. Cap idea, per molt legítima que sigui, justifica haver convertit la nostra societat en una vall de llàgrimes.
Aquest és el signe de l'Aliança que jo estableixo entre jo i vosaltres i tots els éssers vivents que són amb vosaltres: poso el meu arc en els núvols i esdevindrà un senyal d'aliança entre jo i la terra.
Fins quan, Déu meu, haurem d'esperar la teva promesa?

Teresa

4 comentaris:

Anònim ha dit...

D'entrada, vull dir que considero ETA una bogeria i una banda criminal.

Dit això, pregunto: estem convençuts que res no justifica la violència?

Les revoltes d'esclaus, tampoc?

La Segona Guerra Mundial, contra l'ocupació nazi?

Si els francesos envaïssin la Jonquera, ja hi hauria un munt de gent tirant trets, a matar.

Enric

teresa, m.àngels i eugènia ha dit...

No sé perquè però imaginava que diries alguna cosa d'aquest post.
Parteixo de la base de que estem en democràcia, de que tothom té vot i veu. Ja no estem en època d'esclavitud. El nazisme es va implantar a les urnes però aviat es va convertir en un sistema autoritarista i xenòfob, amb les conseqüències d'expansió i extinció que tots coneixem.
Quan parlo de la situació actual parlo d'un Estat de dret i democràtic. Res és perfecte però matar fredament a qui no t'ha fet res, crec que no és equiparable a les teves comparacions.
Jo, en ple segle XXI, crec en el dret a la independència, però no d'aquesta manera.
Teresa

Anònim ha dit...

Teresa,

Completament d'acord amb tu.

No vulguis fer-me dir el que no he dit, que és trampós per part teva.

Només m'he preguntat sobre la violència: la de Jesús fent fora els mercaders del Temple, entre d'altres.

Tenim uns exèrcits preparats per matar, això és una evidència. En un règim tan demcoràtic com vulguis, però per assassinar: a l'Iraq i on calgués.

Encara rai que a Perejil no hi va haver baixes. N'hi hauria pogut haver.

Enric

M.àngels ha dit...

Estic amb tots dos: crec per sobre de tot en el Déu de la Vida, però també veig com a gran interrogant, la violència de la creu. El Déu de la vida calla davant la creu, la permet? Personalment em costa de saber com reaccionaria davant d'una situació d'injustícia extrema, i la història és plena de testimonis d'idealistes que senten que posar-se al cosat del feble passa per agafar les armes. No justifico mai la violència, però sí que a vegades em sento bullir la sang, com cantava en Serrat.
El Déu de l'Aliança ens acompanyi sempre i ens inspiri el camí de la pau veritable que passa per eliminar les causes de la injustícia!