dimarts, 4 de març de 2008

DEBATS POLÍTICS


Perdoneu, però escric després del segon debat amb que dos dels nostres líders polítics ens estan amenitzant les setmanes pre-electorals. Se suposa que aquests cara a cara serveixen per animar-nos a votar i ajudar a decantar el vot dels despistats, oi?. Us reconec que els he escoltat de fons, mentre anava fent feina, però no m'ha deixat de sorprendre que, la paraula més repetida que he sentit hagi estat: MENTIDA. Em sona fort. Que un polític acusi un colega de mentider, ho sento, però em desacredita a tots dos.
En determinats moments paro més atenció, sobretot en temes socials, i aquí s'hi afegeix una mena de competició-bono-loto: nosaltres apujarem tants euros als pensionistes, nosaltres rebaixarem tants d'altres en el lloguer de la vivenda social, nosaltres... les xifres pujen i baixen a una velocitat que em recorda la borsa o els nens de san Hildefonso per Nadal.
Arriba un punt que sembla que ja, definitivament, els dos contrincants no s'escolten. Es limiten a bombardejar-se amb acusacions sobre qui ha dialogat amb terroristes i qui ha trencat el diàleg, sobre qui ha pactat amb polítiques internacionals que ens han portat a intervenir en conflictes i sobre qui defensa l'honor nacional davant ingerències extrangeres. M'avorreixo i desconnecto.
Demà continua la vaga dels conductors de BUS i això vol dir que hauré de llevar-me abans per anar fins la parada més propera del metro, així que, plego.
El diumenge aniré a votar, però sincerament, després d'aquesta campanya pre-electoral, sento que se m'està posant la cara del pare de la Libertad d'aquesta vinyeta de la Mafalda!
màngels

2 comentaris:

El mosquit i el camell ha dit...

Hola,
comparteixo la desgana per la campanya,tot i que jo faig campanya per un altre candidat. Però és que ja hi arribem tips de pre-campanyes i costa molt de tractar els temes seriosament i de fer pedagogia política, que ens convé molt. O sigui que en part estic molt d'acord amb tu i, per cert, no vaig voler veure el debat, perquè hi pateixo. No estic tant d'acord respecte als retrets per mentiders, perquè tot i que jo no voto Zapatero i que penso que també ha mentit en unes quantes coses, crec que la manera com el PP menteix en relació al terrorisme o a la immigració, posem per cas, clama al cel. Fa uns anys jo formava part d'un comitè d'empresa. Recordo que una vegada l'empresa va mentir sobre un tema. Que va mentir vull dir que no es tractava d'opinions ni de valoracions, sinó d'un fet objectiu del qual, a més, hi havia testimonis. Però l'empresa va enviar un comunicat a tothom dient que no havia fet un pas que sí que havia fet i a més a més deixant-nos de mentiders i reclamant actituds ètiques de què ella mateixa prescindia. Vam dir que no era així, vam presentar testimonis... però alguns dels nostres companys van optar per aquesta mena de neutralitat posant-nos a tots dos al mateix nivell: "ja no saps a qui creure't", "estem tips del tema...". Em sembla que és la vegada a la vida que m'he sentit més impotent i més maltractada, perquè allò no era un malentès.
Realment estem entrant en una via de crispació que no porta enlloc. L'antídot que intento fer servir és fer política intentant mantenir un cert sentit crític, perquè la democràcia em sembla molt i molt important..

Mercè Solé

M.àngels ha dit...

Mercè, estic plenament d'acord amb tu, i m'agrada l'antídot que ens proposes: no renunciar a fer política i mantenir l'esperit crític. Em sembla molt perillós escudar-nos darrera una falsa neutralitat en nom de l'escepticisme com també em fa por la moda que s'està extenent de dir que tots els polítics són iguals. Penso que realment hi ha polítics que creuen en el servei als ciutadans i que viuen la seva vocació com a missió. Ajudem-los amb el nostre vot, sigui el que sigui!
màngels