dilluns, 17 de març de 2008

ESTRANYA SOLEDAT

Ja ho havia anunciat: he estat dos dies fent un recés personal. Havia tingut un Febrer molt atapeït i sentia que necessitava aturar-me una mica abans de la Setmana Santa, aprofitant les llarguíssimes vacances d'enguany.
Sé què és viure de renda a nivell espiritual i també en sé els preus que es paguen. Quan l'activitat et domina i et sembla que l'estona de pregària és un temps poc aprofitat... comença't a preocupar!! Potser estava experimentant aquesta temptació, no me n'adonava, i m'era tan fàcil de justificar: demà m'hi poso, avui em llevo uns minuts més tard o arribo abans a l'escola per acabar això o allò....
Crec que poques vegades havia sentit una pregària prolongada tan acompanyada. Perquè el que a vegades et fa por de la pregària és la sensació d'estar barrinant tota sola, que tot sigui una il.lusió, que li parlis a la teva pròpia soledat. Però no, com poques vegades moltes presències m'han acompanyat: la del Misteri de Déu fet immanència, la d'altres que sabia també de recés, la dels crucificats del nostre temps, la de tantes bones persones que m'acompanyen en el dia a dia...
Tota una casa per a mi, totes les hores del dia... Estranya soledat, sorprenent companyia.
Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Teresa, no m'estranya la teva experiencia de sentir-te acompanyada. Si diem que Déu és fidel, per qué extranyar-nos de que sempre está a punt per re-crear-nos? Quan ens obrim a la seva acció, ell es fa notar...Bona Pasqua. Ma.R.