dilluns, 3 de març de 2008

PRÊT-À-PORTER

El passat divendres vaig assistir a un curs sobre las imatges de Déu a l'Antic Testament. Erem una vintena de professors de totes les escoles del Sagrat Cor de la província Espanya Nord. En aquest sentit sempre és molt positiu poder oferir una formació específica al professorat més implicat en matèria pastoral.
A nivell personal, em va servir per refrescar alguns perills en els que sovint caiem els humans quan parlem de Déu. Perquè està clar que no per parlar molt de Déu estem evangelitzant més que altres. Més aviat es tracta de parlar-ne de manera encertada.
Deus semper maior: Déu sempre serà molt més del que poguem dir-ne. Pretendre acotar-lo en unes categories o unes paraules no és res més que una necessitat humana de definir i explicar. Reduir-lo al nostre llenguatge és una limitació nostra, no d'Ell.
No en el seu nom: no és extrany implicar a Déu en els nostres interessos, i justificar des d'ell les més grans barbaritats de la història de la humanitat (els soldats de les creuades atacaven els enemics musulmans al crit de Déu ho vol!!). Extranya manera de legitimar els interessos polítics i estratègics més perversos.
Fet a mida (prêt-à-porter) : sovint ja ens interessa transmetre un Déu a la nostra mida... El Déu de l'ordre, d'allò establert, dels comptes impagats, dels judicis, de les balances... Així podem basar la nostra autoritat en uns valors que en el fons, no són evangèlics.

Volem saber com és realment el Déu de Jesús? Endinsem-nos per uns segons en la paràbola del fill pròdig (Lc 15):

Encara era un tros lluny, que el seu pare el va veure,
se'n va compadir i, corrents, se li va tirar al coll i el besava.

Sense judicis, sense ostentació de poder, sense recriminacions... només puc creure en el Déu de l'alegre miserìcòrdia i la compassió. Aquest sí, i no pas altres, m'és impuls en el camí de l'esperança pasqual.
Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Teresa, Molt d'acord.
Molt ben expressat.
Gràcies per recordar-ho .
Montse