dijous, 6 de març de 2008

TAL DIA FARÀ UN ANY

Aquí a València es viu un abans i un després de les Falles. És el punt d'inflexió de l'any. Aquest any a més coincideix amb la Setmana Santa, amb la qual cosa les litúrgies arribaran en plena ressaca i amb les forces desgastades, i ni el Dijous Sant serà el mateix amb un València-Barça que es convertirà, de ben segur, en el centre d'atenció de la jornada.
Avui em sorprenia la rapidesa amb que passa el temps. Fa quatre dies celebràvem el Nadal, i d'aquí quatre dies més ja ens estarem emprovant la roba d'estiu (sempre un moment fatídic...). A vegades m'entra el neguit de que la vida passi així, quasi sense adonar-me'n.
També, de nou, se'ns convoca a les urnes. De nou esclats d'alegria, derrotes encobertes, pactes in extremis. Però aquí el pas del temps sí em consola: m'agradin més o menys els que surtin, en quatre anys pot tombar la truita, o abans. D'això se'n diu salut democràtica.
En definitiva, el pas del temps, fugisser i traïdor a vegades, sempre pot tenir una cara positiva: la que va del desengany a la il.lusió, la que va de l'error a la maduresa.
Els que no ens podem curar de la malaltia blaugrana ho sabem molt bé: l'any que ve potser sí...

Teresa