diumenge, 6 d’abril de 2008

DE VENTOLERES I DE FE

Acabo d'arribar d'una convivència de confirmació. divuit nois i noies es preparen a l'escola per confirmar-se el proper 19 d'abril. Dos anys de grup, moltes reunions, algunes sortides. Pregàries, jocs, reflexions. Moments de sincerar-se, d'aprendre, de sentir-se créixer per dintre.
I moltes, moltes hores de preparació, de buscar les paraules més escaients, materials atractius, d'encaixar calendaris, respectar examens... i sobretot, de tenir molta paciència amb els seus processos i la seva manera de verbalitzar-los.
A vegades m'agradria sentir-los plenament preparats, però tinc els meus dubtes. L'Església els és massa etèria, llunyana i despersonalitzada. La resurrecció va quasi del bracet de la reencarnació. Jesús els és model i referent (eureka!) però... alguna cosa més?
Vull tenir-ho tot lligat i no me'n surto. Sort que l'Esperit bufa. Com a mi em va arrossegar un mes de juny de fa molts anys a fer el seu mateix pas. I després em va portar al GEN i aquelles setmanes santes a Queralt amb Mn Ballarín. I després a Taizé, al MUEC a Lleida... fins que em va retornar al Sagrat Cor, la meva referència d'escola, per fer-ne camí de vida. Tot això, ves per on, fruit d'una sola ventada.
Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Els dubtes no els podràs evitar mai... però com dius, vull creure fermament que l`Esperit sempre bufa, i no sabem per on... Felicitats pel teu treball!

Catimar.(mentres escric, escolte la "canción al corazón de Jesús, de Cristobal Fores, crec que t'agrada:)