divendres, 11 d’abril de 2008

FRACÀS ESCOLAR

Avui és l'últim dia de la Mònica al cole. La Mònica fa tercer d'ESO però ha fet els setze anys, i per tant la societat considera que ja té prou capacitat per treballar i prou maduresa per decidir sobre el seu futur. El seu historial és comú: pares separats, angoixats i superats per la situació, comportament irruptiu a l'aula, tendència d'ajuntar-se amb els alumnes més conflictius, sobretot a partir de l'adolescència, i finalment, diagnòstic d'hiperactivitat que es tradueix en contínues estratègies fallides per part del professorat i de l'orientador de l'escola.

Aquesta setmana a classe de religió, la Mónica ens explicava els seus plans de futur: la resta del curs treballarà en un supermercat, i a partir del setembre vinent entrarà a fer un mòdul, on a més a més d'aprendre "coses útils", cobrarà uns calerons per les pràctiques que pugui fer. Ens ho deia amb el nerviosisme de qui per fi aconsegueix un cert protagonisme amb l'excepcionalitat de que no és per motius de bronques. Sorprenentment, o no, els companys i companyes de la classe se la miraven amb certa admiració.

Li hem preparat un petit detall de record, a la Mònica. Les amigues més properes segur que deixaran escapar una llagrimeta. Els professors, descansarem, però la trobarem a faltar. I jo em quedo pensant en la Mònica i en tots aquests adolescents que el sistema anomena víctimes del fracàs escolar. Una vegada més, la política de despatx va per un cantó i la vida per un altre, i es fan nous plans d'estudis que volen incorporar l'anglès en algunes matèries com les matemàtiques o la tecnologia, mentre que els nostres alumnes no ens entenen quan els plantegem un senzill enunciat en català...

màngels

(Queda clar que la Mònica no es diu Mònica, però per desgràcia conec uns quants adolescents en la mateixa situació)