dimarts, 8 d’abril de 2008

REFLEXOS DE VIDA

He trobat aquesta foto d'una companya japonesa, la Miyako. La Miyako porta uns anys visquent a Madrid i visita sovint Barcelona, perquè està fent la tesi de teologia sobre Sant Ireneu, aquell de la frase famosa que diu més o menys textual: "La gloria de Déu és que l'home visqui". Una frase que no fa gaire vaig saber que en realitat no s'atura aquí, sinó que afegeix:"La glòria de l'home és veure Déu". Miro per la bonica finestra de la foto de la Miyako, i hi veig reflexada la façana de la casa del davant. Suggerent.
Aquests dies he deixat la comunitat i estic instal·lada a casa del pare per poder-lo atendre, mentre no trobem una persona que pugui fer la tasca de cuidadora, ja que la senyora que teníem fins ara ha marxat al seu país. El meu pare té una malaltia crònica que el fa estar immobilitzat i amb força grau de dependència. No tinc massa temps per mirar per la finestra!, però si que descobreixo en aquest servei la mirada de tendresa del meu pare. I en aquest reflexe de mirades, se'm fa clar que la VIDA, flueix.
màngels

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, MaAngels. Cuidar els pares impossibilitats et desperta moltes tendreses. Es com si fossin fills. Lo que ells varen fer per nosaltres quan erem petits, ho podem retornar d'alguna manera. Es una acció de gracies. Et desitjo que et sigui moment de goig pasqual. Ma.R.S.

Anònim ha dit...

MÀngels,
Desde la comunitat de roquetes et/us tenim molt presents i acompanyem en la distància!
Una abraçada pasqual,
Eugènia

Francesc Ll. ha dit...

Sortosa tu que has sabut veure més enllà en la finestra dels ulls del teu pare!

Anònim ha dit...

Ma ANgels,
Molta força en aquests moments.

Maite