dijous, 3 d’abril de 2008

HO TENIEN TOT EN COMÚ

Sempre que rellegeixo la manera de viure i posar en comú els béns de la primera comunitat cristiana em justifico en meu propi egoisme dient-me que són textos idealitzats. Segur que Lluc es va atrevir a anar més enllà de la realitat i ens va interpel·lar amb una manera de fer tan poc comuna que se'ns fa quasi bé impossible d'imaginar. Tenir-ho tot en comú, vendre els béns i repartir-ho entre els pobres s'erigeix en una invitació, un desig sovint més enllà de la nostra limitada natura humana.
Avui a la comunitat hem parlat de pobresa, d'austeritat, de comunitat de béns, de compartir el que som. I ho hem fet amb la boca petita perquè sabem que el vot de pobresa és una renúncia a la possessió legal, però l'experiència ens diu que hi ha molts tipus de dependències i monopolis.
Sens dubte jo no me n'escapo i ho noto quan reclamo el meu temps personal, la meva manera de fer, les meves manies, les meves petites coses. Tenir-ho tot en comú no és només compartir un sostre, una cuina, una capella. És fer de la meva vida servei, és viure en el món amb els ulls ben oberts, és aprendre cada dia i deixar-me canviar pels altres.
Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

"És fer de la meva vida servei, és viure en el món amb els ulls ben oberts, és aprendre cada dia i deixar-me canviar pels altres"
Preciosa "definición" (siento que suene a piedra y no a carne) de qué supone para ti la vida en comunidad. Un abrazo grande Teresa, cualquier día amenazo visita. Guardo un precioso recuerdo de la Pascua vivida con vuestra Comunidad. Un abrazo, volvoreta