dijous, 10 d’abril de 2008

JOIGNY : ELS ORÍGENS

Tota sèrie, trilogia, història... té uns inicis. A vegades, per mantenir la tensió de l'argument, no se'ns desvetlla de bon principi. Coneixem un personatge, comencem a admirar-lo, però no és fins més endavant que en descobrim les raons de ser qui és.
A mi em va passar alguan cosa semblant amb Magdalena Sofia Barat. Vaig arribar al col.legi Sagrat Cor del carrer Diputació de Barcelona als 11 anys. Les meves companyes havien estat iniciades en la història de l'escola, però jo, entrant ja grandeta, m'ho vaig perdre. Així que la meva única referència de la fundadora de l'escola era el nom de la biblioteca de la Diputació que ocupava part dels baixos de l'edifici. Cal situar-se en l'ambient dels 80, passa la febre del post-Concili que havia trencat amb l'educació més clàssica, també en l'aspecte religiós.
Calia que passessin 10 anys, i ja com a novícia, que se m'oferís l'oportunitat d'endinsar-me en aquest personatge, endinsar-m'hi i reconèixer que, de manera misteriosa, la seva història era part de la meva, procés que no es fa en quatre dies.
El penúltim episodi va ser la visita que amb les meves companyes de Provació vam fer, desde Roma, a Joigny, el seu poble, al cor de la Borgonya, a tocar de Paris. Una visita compartida que va ser un autèntic regal.
El darrer capítol? L'oportunitat que vaig tenir aquesta setmana de Pasqua de redescobrir aquest racó de món, lloc teològic per a mi, amb la meva família. Vaig convidar a la meva mare i el meu germà a atansar-se a aquella nena prematura, nascuda durant un incendi i batejada a correcuita, el seu germà convertit en padrí responsable, el seu pare boter, la seva salut fràgil, el seu esperit viu, una intel.ligència cultivada, una inquietud inusual. Vam comprendre la influència de la Revolució del XVIII, de l'època del Terror i del jansenisme en l'espiritualitat del Sagrat Cor. Vam recòrrer la seva casa, els seus carrers, el seu riu... Una aproximació des del cor i l'experiència per reviure els orígens de qui, en moments de gran incertesa, va posar tota la seva confiança en Déu. Com ella expressava de sí mateixa, amb la seva sincera humilitat: "No entenc què fa amb nosaltres el Senyor. Ell, que pot escollir a qui vulgui, mira en qui ha anat a fixar-se per a la seva obra!"
Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Teresa, M'ha agradat llegir els teus comentaris sobre el que entranya la visita a "la casa " de Joigny.
Hom comprén el seu i el teu pensament de direcció de vida.
I ens afecta a tots, d'alguna manera, interiorment.
Gràcies, Teresa.
Montse