dilluns, 21 d’abril de 2008

MONGES

No portava al cap parlar tan seguit de llibres, però s'acosta Sant Jordi i sembla que alguna cosa es decanta cap a la lletra escrita, sobretot quan s'és fora de Catalunya. De lluny estant, us podeu imaginar com s'enyoren les gentades, els llibres, la senyera i la rosa.
Ja fa dies que havia sentit a parlar d'aquesta novetat editorial de Fragmenta, Monges. Un llibre de Laia de Ahumada on entrevista a diverses monges, amb el denominador comú de ser catalanes, adultes, dones forjades en això del seguiment de Jesús. Entre elles n'hi ha dues del Sagrat Cor. De seguida he anat a llegir-ne les seves reflexions.
La Iseta i la Pepa són dues persones diferents, com la nit i el dia, podria dir algú. La primera, amb una vocació molt concreta a ser ermitana, tot i que ara fa un gran servei a la comunitat de la residència de Sarrià. La Pepa, fa molts anys que viu entregada a un projecte d'inserció laboral amb joves a Can Bellvitge (Girona). Dues companyes unides pel seguiment a Jesús amb una espiritualitat concreta. Camins diversos dins una mateixa família, la del Sagrat Cor, capaç d'acollir maneres aparentment tan diferents de descobrir i manifestar l'amor del cor de Jesús. Les que tenen més anys saben què era la uniformitat portada a l'extrem del pre-Concili. Com en la societat d'aquells temps, el dissens i la diferència eren enemics de l'ordre i la unitat. Avui, la diversitat és signe d'una vida que emergeix, de la creativitat que s'hi amaga, de la flexibilitat pròpia del qui es deixa empènyer per una alenada, porti on porti.
I jo que me n'alegro de partànyer a aquesta família.
Teresa

3 comentaris:

eloi ha dit...

Doncs jo per St. Jordi recomano "Amor al vent"! d'un tal eloi, jejeje
bromes a part el libre q comentes té molt bona pinta... mmm... l'hauré d'incorporar a la llista d'espera

Anònim ha dit...

Em vaig llegir el llibre perquè a la comunitat en tenim un, la Pepa rscj és de la comunitat de roquetes ;-).
Us el recomano perquè és un llibre ple de Vida, hi trobareu vivències, seguiment de Jesús, espiritualitat, diversitat,...
Això sí, cal recordar, que les religioses i monges escollides no són "típiques", ni ens hem d´imaginar que totes les de la seva congregació són "semblants", sino que generalment, totes són ben diferents i enriquidores del conjunt.
Eugènia

Anònim ha dit...

No puc lledir els altres dos comentaris. No sé quina idea exposen.
Jo només vull dir que m'ha agradat molt aquest llibre , la propaganda que en fan,... pel fet que la paraula "monja" no era prou valorada per la societat (creient, fins i tot), que ens envolta.
La meva enhorabona a totes les que han escolit aquest camí i el viuen amb dignitat, seny i amor.
Montse