dimarts, 22 d’abril de 2008

SÓC A LA PORTA I TRUCO

Ja vaig comentar que les circumstàncies de necessitat familiar m'han tingut uns dies "apartada del món". He pogut mantenir les classes i poca cosa més, per centrar-me en l'acompanyament i la cura del pare, i en les entrevistes a possibles "candidates" que poguessin assumir la feina. Això m'ha fet posar en contacte directe amb el col·lectiu de dones que s'ofereixen a realitzar aquest tipus de feina, i he pogut constatar allò que tots sabem: bàsicament es tracta de dones immigrants, moltes sense papers, amb famílies que s'han hagut de separar, algunes amb l'angoixa de la llengua i dels prejudicis culturals i racials. Sovint històries de dolor, i molta valentia. Les havia pogut intuïr, veient-les assegudes al metro en matinades de diumenge, quan només hi són elles anant a treballar, i els joves que tornen d'empalmar festes i avancen el son arrepenjats al seient. Dones que truquen a la porta amb la por de no saber quina acollida trobaran, o amb l'experiència d'haver patit algun ensurt, però tot i així repeteixen el risc, per necessitat o per desesperació. Alguna se m'ha posat a plorar, quan el meu no ha sumat tants no d'abans. Moltes m'han deixat el seu telèfon i han marxat amb l'esperança de la trucada.

Finalment hem trobat una senyora que sembla prou disposada i amb les habilitats necessàries per atendre el meu pare. Em quedo més tranquila, i a poc a poc sembla que tornem a la normalitat. Però després d'haver acollit tants rostres i d'haver escoltat tantes històries, em ressona insistent l'interpel·lació de l'apocalipsi que va servir de tornada a l'himne de la pasqua jove d'aquest any: "Mira, soc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva, i soparé amb ell i ell amb mi". (Apocalipsi 3, 20).

màngels

1 comentari:

Txaro ha dit...

Ànims amb el tema familiar Malgo... i que l'experiència i les circumstàncies et facin més gran!... :)... em va fer il·lusió trobar-te al ferrocarril, tot i estar mig adormides! ;)