divendres, 9 de maig de 2008

EL SEGON VIATGE

Tren de Barcelona a València després d'uns dies acompanyant a la meva mare en la seva segona operació de cataractes (prova superada!!). No és gaire normal en mi, però he dormit fins a Tarragona. Ho debia necessitar. Passada la petroquímica ens han posat una pel·ícula. Res de l'altre món i vista fa poc, que és el que passa quan viatges molt amb la RENFE. A Castelló m'he decidit a agafar un llibre que em van deixar ja fa temps, i que pensava que no anava amb mi. És "El segundo viaje", de Gerald O'Collins (ed. Desclée de Brower). No va de trens ni d'escapades de cap de setmana. Tracta de la vida i de les diverses etapes a les que ens enfrontem: el primer viatge acaba amb l'inici de la joventut, les opcions assumides....; el tercer viatge és el de la vellesa i la preparació al moment de la mort. I el segon? Doncs resulta que és el meu d'ara mateix: en paraules de l'autor "és un viatge d'autoexploració que pot ajudar a la gent a descobrir-se veritablement a sí mateixa a la meitat de la vida".
No em considero en la crisi del 40 ni conec encara l'anomenat demoni meridià. Si ha d'arribar, aquí em té, però sí que crec alguna cosa canvia dintre teu quan et trobes a la meitat... Molts processos requereixen un esforç extra just en aquest punt: el curs escolar, les colònies amb nanos, un treball d'investigació.... S'ha esvaït l'impuls inicial i ha madurat la il.lusió dels primers temps. Certs desitjos s'han fet realitat, i saps que d'altres mai s'assoliran. No és moment de mirar enrera ni de lamentar-se. Com quan avances un camió en una carretera: encara que amb prudència, cal agafar fort el volant, trepitjar l'accelerador i mirar només endavant.
La meitat de la vida és el moment de l'acceptació (que no de resignació) de la pròpia realitat per reprendre el viatge amb un nou impuls, més madur, més conscient, més adult.
Teresa